CONSUMISME I JUSTÍCIA SOCIAL,
a càrrec
d’Arcadi Oliveres, catedràtic de la UAB i president de Justícia i Pau.
Dijous 15 de maig, a les 20.00 hores, al Teatre d'Artà
Informació biogràfica:
Informació de la conferència:
Dijous 15 de maig.
Enllaços d’interès:
http://www.consumoresponsable.org/
http://fundipau.org/
http://www.justiciaipau.org/index.php/llibres
http://www.justiciaipau.org/index.php/documental
http://www.tv3.cat/videos/4761991/Arcadi-Oliveres
CHINA BLUE, trailer del colpidor documental
EN TEORIA L’IMPORTANT ÉS L’INTERIOR
ResponEliminaAvui en dia l’estètica és el que més importa. Quantes vegades hem comprat una cosa que odiàvem un temps enrere però que ara ens encanta perquè tothom la duu? Consumim sense importància i el que més ens importa és la moda i les tendències.
“El que importa és l’interior” aquesta és la típica frase que tothom diu, però que tothom incompleix. Jutjam a la gent pel que veim. Moltes vegades la gent que és diferent als altres son les millors persones. El que passa és que en aquesta societat en que vivim pareix que no admetem a gent diferent, son persones “rares”.
Jo pens que no vaig vestida a la moda, simplement no me fa ganes ser una copia d’una altra persona. Però sí, m’he deixat influenciar per la moda i per les tendències. Tots ens copiam, som una societat sense personalitat. Ens deixam influenciar pels altres. La moda ens fa sentir malament amb nosaltres mateixos. Bé, a les nines principalment. Ens encantaria ser igual que les models i que tota la roba ens quedes bé. Consumim per consumir i en coses sense importància.
El que realment ens hauria de preocupar és ser nosaltres mateixos i no ser una copia d’una altra. La roba no ens farà ser millors persones, així que no hauríem de consumir tant amb roba i pensar un poc en els altres.
Maria Magdalena Nicolau
AUTOENGANY I ESTAFA
ResponEliminaFa molts d’anys que vivim en un món que dóna molta importancia al consumisme i l’estètica. Constantment, la televisió, els mitjans de comunicació en general, els cartells publicitaris i les diferents marques, ens están bombardejant amb anuncis que tenen com a finalitat, fer-nos gastar diners amb coses que no són ni més bones ni més dolentes que per exemple, les que podem trobar al mercat del nostre poble.
¿Per què una peça ha de costar tants diners pel simple fet de dur una marca? o ¿Per què una crema o un perfum poden costar una fortuna? Perquè, per la “capsa tonta” ens han dit que si l’utilitzem, tidrem èxit social. Tot això, em fa veure que vivim en una societat en què , si no gastam, no som com els demés. Les grans empreses ens volen utilizar com a titelles de la seva trama.
Per tant, la meva conclusió és que em de ser prou Intel.ligents i hem de tenir la suficient autoestima perquè aquest món postís que ens ofereixen no ens enlluerni. El fet d’utilitzar un producte d’una determinada marcao un altre que no en duu, no ens fa millors , ni pitjors persones. Tots som exclusius i hem d’acceptar-nos així com som. No ens han d’estafar ni ens hem d’autoenganyar.
Joan Carrió Cassellas 2on ESO.
¿SOM L’ÉSSER VIU QUE MÉS HA EVOLUCIONAT?
ResponEliminaLa paraula consumisme és un terme que s'utilitza per descriure els efectes d'igualar la felicitat personal a la compra de béns i serveis o al consum en general. El cas és exemplificat per la frase com més consumeixo, més feliç sóc.
(Definició de la viquipèdia).
La viquipèdia mai s’equivoca, està comprovat! Ben igual que està comprovat que els humans som l’ésser viu que més ha evolucionat, tot i que moltes vegades jo ho pos en dubte. Un dels fets que em fa pensar això és quan veig que comprar coses inútils és una necessitat. Necessitam gastar-nos els doblers amb “xorrades” per ser feliços. Per ser feliços aquell mateix instant que ho compram, perquè després té tan poca importància que ho oblidam. Però no només compram per comprar, sinó per comparar-nos amb els altres. No mos conformam en tenir el mateix mòbil, sempre hem de tenir-lo més nou i més bo que la resta. I el que passa amb els mòbils passa amb qualsevol altra cosa. Sempre volem estar per damunt dels altres amb tot i, possiblement aquí hi ha un dels motius de la crisi: que volem però no podem sobrepassar el límit de les nostres possibilitats.
En definitiva, la nostra felicitat avui en dia es mesura amb la quantitat de doblers que t’has gastat amb els aparells electrònics, amb la roba o amb qualsevol altra cosa. Però hem de tenir en compte que si no fos per les ganes de tenir més, no hauríem arribat a n’aquest punt de tenir tot el que tenim i hauríem deixat passar moltes oportunitats i realment, així si que no haguéssim evolucionat gens.
Pau Sanxo Morey
2n ESO
L’ ABÚS DEL CONSUMISME
ResponEliminaDarrerament hem pogut sentir l’increment del consumisme degut a la publicitat de la televisió, revistes, ràdio … Deixant de costat el debat sobre els efectes negatius que comporta aquesta publicitat.
Crec que seria interesant centrar-nos en els aspectes negatius de cara a l’estètica i la salut.
Des de la Unió Europea es va acceptar per decret utilitzar com a mínim un tallatge de moda, degut a que hi havia moltes al-lotes que agafaven anorèxia ja que un tallatge petit volia dir estar dins el model de les dones que surten per la televisió, revistes… Igualment tanta publicitat mos fa comprar més del que realment necessitam. Dins l’armari tenim molts de parells de sabates, jerseis, jaquetes… i no ho aprofitam. Compram més del que mos fa falta, igualment quan vé, Nadal sa gent torna com a loca per comprar regals per tothom. No entenc com és que mos comportam així només en aquestes dates. Consumisme pur, tot el que mos fa fer la publicitat, desitjar coses a vegades tontes.
La meva conclusió, és que ningú mira cap el bé comú, sinó cap a la idea de fer gastar sa gent més de que moltes famílies poden. Això és una opinió meva, ja que no crec que aquest consumisme s’aturi mai.
Joan Cerrato Aguiló
2n ESO